Nom:

Glòries Catalanes, Plaça de les

Descripció:

Dedicat a les glòries cíviques i militars de Catalunya.

Data d'aprovació:

12/06/1980

Noms anteriors:

Glorias, 07/03/1939; Glorias Catalanas, 04/02/1931; Glorias, 30/07/1929; Glorias Catalanas, 1865

Districtes:

EIXAMPLE (02), SANT MARTÍ (10)

Casa i familia, mas i terra, vet ací el poderós enreixat de la
subestructura social catalana abans i després del segle XIV
àdhuc fins als postres mateixos dies.
Cada català té la seva casa pairal. Cada català té la seva familia. I
això perquè la inmensa majoria dels catalans descendim de
pagesos, d’una casa de pagés arraulida humilment en un
vessant de la vall pireinenca o encarada a tots, els vents en les
planes de la Catalunya Nova.
Perquè gràcies a l’esperit de la colonització de la terra, a
l’ardiment en la feina, el català ha pogut vèncer els elements
dissociadors provinents de la formació ètnica. Així el mestissatge
és redimit per la conquesta de l’eina, del camp, pel treball
individual i col.lectiu.

Jaume Vicens Vives

2) La Pau i Treva de Déu

La Pau i Treva de Déu es basa sobre tres idees fonamentals:
l'extensió del dret d'asil a persones i coses lligades amb el servei
de l'Església; l'equiparament de tots els béns eclesiàstics a les
coses sagrades del culte; i la distinció entre combatents i no
combatents en les guerres privades, a fi d'alliberar els darrers
dels estralls de la lluita.

Precisament correspon a Catalunya l'honor de posseir
l'antecedent més antic d'aquesta institució de l'Alta Edat Mitjana,
que havia d'estendre's a tota l'Europa cristiana i assuaujar-ne els
costums. Es tracta d'un decret sinodal donat a Toluges, un
poblet del Rosselló, l'any 1027.

Ramon d'Abadal

La llei, el Dret, dels postres segles d’or, es basaven d’una part en
els costums d’una altra en la idea de “pacte” lliurament establert
entre els governants i els governats. “Costumisme” i “pactisme”
en feien un dret eminentment realista, vitalista com sigui que
nasilla directament de la realitat i de la vida, elaborat com era pels
mateixos que l’havien de cumplir.

Ferran Soldevila

De l’any 1030 al 1040 és l’edat d’or de la nostra arquitectura. A
més de Ripoll i Cardona, es reforma Cuixà, es construeix Sant
Sadurní de Tabèrnoles, es basteix la seu de Vic. Tots els
caractèrs de l’estil queden fixats: el plà, amb les més sàvies
complicacions i les solucions més simples, els absis triples, els
sistemas de voltes, el transcepte, el cimbori.
Més l’innovació més trascendental que nasqué a Catalunya fou
el renaixement de l’escultura. Barbres relleus assenyalen, en
terra catalana, els assaigs més antics coneguts d’obra
escultòrica, després de sa desaparició en les darreres celísties
de la cultura romana. I és cap a la meitat del segle XII en què
s’esculpeixen els claustres magnífics dels Monestirs i de la Seu
de Girona.
L’escultura romànica és l’element principal de la composició de
les portalades i dels claustres que cap escola produí amb més
sumptuositat ni amb més ciencia.

Joseph Puig i Cadafalch

Esta compilación extendida por los antiguos prácticos
barceloneses ha sido el primer código de Jurisprudencia
marítimo que conoció la Europa de la Edad Media y que fue
observado por más de cuatro siglos como base o derecho
común de la Judicatura Consular desde el Báltico hasta
Constantinopla.
Este precioso monumento de legislación mercantil así
como otros reglamentos e instituciones antiguas de los barceloneses
son un perpetuo testimonio de que el tráfico haciendo de día
en día visibles progresos en sus manos: había contribuido a pulir
las costumbres y ensanchar las ideas de aquellos ciudadanos,
introduciendo sabias reglas de policia, justicia y humanidad.

Antoni de Capmany

Passat el periode infecund que tingué la vida artística a les
darreries del segle XIII, s’inicià a començament del segle XIV un
nou periode d’esplendor. És el temps del ple estil gòtic radiat.
Les característiques principals de l’arquitectura gòtica són la
volta de creueria o nervada, l’espatller, l’arcbotant, l’arc apuntat
els trepats o calats dels finestrals, els feixos de columnes. De
més a més de la transformació d’ordre arquitectònic cal remarcar
el canvi en la decoració, la qual esdevingué més naturalista.
L’art gòtic seguí una evolució pròpia i original, que se separa de
l’evolució seguida pel dit art en les altres terres. En aquest temps
de major domini polític del poble català foren construits els
nostres millors monuments de l’estil gòtic.

Antoni Rovira i Virgili

7) La industrialització

La quantitat de treball amb que la nostra posició industrial ha anat
afirmant-se puja a una suma considerable, la industria catalana
es deu principalment a la laboriositat dels catalans. Perquè si les
figures sobresortints que han deixat record del llur nom, foren
en el fons homes treballadors, també ho foren els altres els
capitans anònims de la nostra indústria que la crearent mitjançant
un gran esforç individual i col.lectiu. Esforç en el qual és
d'estricta justícia donar la grossa part que els correspon als
obrers fets de la mateixa fusta i posseidors d'iguals aptituds.

Carles Pi i Sunyer

8) La Renaixença

L'abast de la Renaixença molt aviat va desbordar l'àrea
estrictament literària. Ella va estimular i fins i tot va donar nou
sentit a la vida artística; va centrar i coordinar, com obeint a un
subconscient, tot de forces econòmiques i, tant per acció de
simpatia com per reacció opositora va marcar la seva influència
en la disputa per a la representació política de Catalunya fins molt
més enllà del segle dinovè.

Jordi Rubio i Balaguer

9) L'aportació a la ciencia i a la tècnica

El universo está sujeto a leyes a que no puede faltar; la
inteligencia no puede dejar de estudiarlas porque tiene
necesidad de conocerlas, cada ley que el hombre descubre le
da poder sobre la naturaleza, si el hombre llegara a conocerlas
dominaria por completo el Universo
como domina el calor, la luz, la electricidad,
el magmetismo, la afinidad química, el
movimiento, la sucesión de conocimientos que adquiere no
puede concluir sino concluyendo la inteligencia humana.

Es indispensable que el hombre posea este nuevo mundo,
para ello cuenta con los recursos que le ofrecen las ciencias físico -
químico – matemáticas cuyos adelantamientos actuales le
proporcionan una atmósfera artificial tan sana como la natural,
una luz parecida al sol y motores cuyo poder es superior al
del vapor.

Narcís Monturiol

10) El modernisme

El premi dels homes apassionats que crearen l'ambient
modernista català amb la voluntat de fer de Catalunya una
Atenes o una Florència del poble, fou el fet que l'art que
promogueren no romangués clos al cercle de la vida refinada
sinó que arribes fins a una penetració sorprenent, al fons de la
vida popular. Cors, orfeons, societats excursionistes, grups de
teatre amateur, jocs florals, publicacions locals, convertiren en
vivència pròpia per a molts milers de persones de totes les
classes, la música, l'arquitectura, la pintura i la literatura, tot amarat
del modernisme.

Potser la veu del poble en la qual creien els modernistes com a
base del seu art era una il.lusió però la força de les seves obres
i de l'esperit que les animava assolí com a resultat, certament,
una veritable expressió popular col.lectiva.

Alexandre Cirici Pellicer

11) La lluita i la llibertat per la justícia

Catalunya no és solament la geografia i la història passada. És
sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els
homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntad d'història futura.
No és la història que ens han contat, sinó el culte als fills que
encara han de venir.

El nostre amor a la pàtria vol dir el nostre amor als ideals
d'emancipació humana. Vol dir el nostre delit de trobar noves
formes de vida col.lectiva – un nou règim social de llibertat, de
fraternitat i de justícia – per a mostrar-lo com a exemple als nostres
germans dels altres pobles d'Espanya, per a ofrenar-lo
generosament als postres germans, els homes de tota la terra.

Rafael Campalans

12) El restabliment de l'autogovern

El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida
col.lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva
voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una
qualitat de vida digna per a tots els qui resideixen i treballen a
Catalunya.

La llibertat col.lectiva de Catalunya troba en les institucions de la
Generalitat el lligam amb una història d'afirmació i respecte dels
drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels
pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen
proseguir per tal de fer possible la construcció d'una societat
democràtica avançada.

Estatut d'Autonomia de Catalunya

Reunió de les Comissió de seguimen entre AVV i Urbanisme

Ja ha arribat la documentació per part de l'Ajuntament de la reunió de l'11 DES de la Comissió de seguiment:

Plenari municipal a la plaça Sant Jaume s'aprova provisionalment la modificació del PGM amb el vot a favor de tots els partits (PSC, ERC, IC-EV, CIU) excepte l'abstenció del PP.

La plaça de les Glòries és un important eix viari de la circul.lació de vehicles (Gran Via, Diagonal, Mridiana), i passadís ferroviari al descobert, però gaudeix de grans extensions de zones verdes, i de passos elevats per poder franquejar les barreres arquitectòniques .
Publicació: 11 de novembre 2003