Al març, 1a fase dels túnels soterrats de Les Glòries

El Consell d’Administració de l’empresa municipal BIMSA ha aprovat l’adjudicació de les obres dels túnels viaris a la plaça de les Glòries entre els carrers Badajoz i Castillejos per un import de 49.675.740 euros (IVA exclòs) a la UTE formada per les empreses Romero Gamero, SAU+Benito Arnó e Hijos, SAU+Copisa Constructora Pirenaica, SA i COMSA, SAU.

Es tracta de la primera fase dels túnels viaris que s’executaran en dues fases i que canalitzaran el trànsit d’entrada i sortida de la ciutat per sota la plaça de les Glòries, segons la nova configuració viària prevista en la remodelació de l'àmbit i que han de permetre la creació d’un important focus de nova centralitat articulat al voltant del conjunt d’equipaments de la plaça, nous i existents i la substitució de l’anella viària per una nova vialitat en túnel i superfície, amb el conseqüent guany de la gran parc-plaça Canòpia Urbana.

El Consell d’Administració ha analitzat les sis ofertes presentades en el procés que tenien un pressupost de licitació de 65.630.520€ (IVA exclòs). Les ofertes econòmiques presentades han suposat una baixa mitjana del 23% del pressupost. de licitació. L’oferta guanyadora és la que ha obtingut una puntuació més alta tenint en compte els aspectes econòmics, tècnics, de contractació social i d’acompliment de terminis.

Aquesta primera fase del túnel Castillejos-Badajoz (longitud 508 m), amb boques al c/Castillejos i a meitat de l'illa Badajoz- Ciutat de Granada, serà el tram més profund, ja que passarà per sota els túnels ferroviaris i arribant a 25 metres sota la rasant de la plaça. La durada de les obres és de 25 mesos. Les obres està previst que començaran a finals del mes de març del 2015. Aquesta actuació consisteix en l’execució de les excavacions, estructures, passos en mina, desviament de serveis afectats i resta de l’obra civil dels túnels viaris en el tram entre els carrers Badajoz i Castillejos.

També s’inclouen aquells elements corresponents a les instal·lacions i acabats que s’han d’executar conjuntament amb les unitats d’obra civil per motius de solapament i compatibilitat de procediments constructius.

Comença la construcció de la pèrgola de la plaça de les Glòries

La urbanització provisional de la plaça de les Glòries no s'atura i aquesta setmana s'ha iniciat la construcció la pèrgola-umbracle que estarà situada a la part central de la zona banda mar i que forma part de l'illa Centre Mar.

També ja han començat els treballs de construcció del nou punt d'informació de la zona que estarà situat dins l'illa Casp-Cartagena-Meridiana-Gran Via, a tocar del futur jardí d'alzines. Es tracta d'un espai d'informació i exposició  temporal on es podrà trobar tot allò relacionat amb les activitats i serveis de l'àmbit de la plaça Glòries així com d'un punt de lloguer de bicis que permeti al visitant recórrer de manera àgil aquesta  zona.

D'altra banda, el nou umbracle serà un element efímer que vol oferir, durant les obres de transformació de les Glòries, un element urbà que fomenti l'ús en el marc de l'espai lliure alliberat per les obres de transformació de Glòries al temps que acompanyi els ciutadans en la interpretació i experimentació d'aquest espai en transformació.

Entre altres funcions, l'umbracle serà centre de reunió ciutadana, singularitzarà l'accés a l'estació de metro Les Glòries, oferirà un espai d'ombra i aixopluc amb capacitat d'allotjar activitats, i identificarà un nou epicentre cultural de la ciutat format pels equipaments dels entorns (La Farinera del Clot, Disseny Hub, etc.).

El projecte arquitectònic és obra del despatx Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes.

Notícies relacionades:

El nou punt d'informació de les Glòries, al detall

Coneix el futur umbracle de la plaça de les Glòries!

Usos provisionals urbanització plaça de les Glòries -propostes-

Donant continuïtat a l'acció amb veïns i veïnes a la mateixa plaça de les Glòries, el diumenge, dia 2 de febrer, en la que es va fer un recorregut per la plaça per veure els diferents espais que s'anirien alliberant, l'onze de febrer, a les 18'45 hores amb l'assistència de 50-60 persones es porta a terme, a l'Espai 210 del carrer Padilla, es fa el Taller veïnal sobre els Usos provisionals a l'espai de les Glòries.

En un ambient participatiu i optimista dels assistents pel resultat del concurs internacional, que ha proclamat guanyador al projecte amb el lema Canòpia Urbana, es fan 21 intervencions de veïns i veïnes, a més de les explicacions dels ponents, que demostra un gran interès per poder gaudir dels nous espais, des del minut zero.

Val a dir que, en moltes intervencions, es detecta una preocupació bastant generalitzada pels aspectes de vigilància i/o seguretat que caldrà tenir molt present.

Les aportacions, agrupades per temàtiques, han estat les següents:

Aspectes generals:

•  Ser molt curosos amb el pressupost de les actuacions, al tractar-se d'una provisionalitat.

•  Coordinar-se amb l'equip guanyador del concurs, de cara a la redacció de l'avantprojecte.

•  Mantenir l'activitat de la petanca, situada davant dels barracons de l'escola Encants.

Àgora, espai polivalent per activitats:

•  Disposar d'un espai de trobada, a mode d'amfiteatre o petit teatre grec, però més senzill, per poder -hi fer activitats de caràcter cultural, com ara música, teatre, titelles, espectacles populars i circ. Hi han entitats del barri que ho podrien dinamitzar.

•  Disposar d'un espai per “cinema a la fresca”

Jocs infantils:

•  Es proposen 4 espais disposats separadament, 1 per cada barri, per a jocs infantils per a les diferents edats (més petits, grans, etc.) , amb algun grup d'alzines per crear ombra (de les trasplantades), creant una mena de nodes o placetes, amb mobiliari urbà bàsic.

•  No posar totes les alzines trasplantades al “viver d'alzines”. Disposar-ne alguns grups en altres llocs, a prop de zones de jocs infantils i per crear ombra en el gran descampat que es produirà.

Mobiliari urbà:

•  Serveis públics (WC's)

•  Fonts d'aigua,

•  Cadires o bancs amb reposa braços que evitin que s'hi pugui dormir

•  Que el mobiliari urbà sigui fet amb material reciclat (hi ha col·lectius que s'hi dediquen) .

•  Una persona vinculada al món artístic, que disposa d'un taller d'escultura molt proper-, demana un espai a l'exterior d'exposició i per fer tallers, que ells i altres artistes el podrien gestionar.

Esports:

•  Pista polivalent ( futbol sala, bàsquet, volei i handbol )

•  Taules de ping-pong fixes

•  Espai per patinatge amb elements per monopatí.

•  Espais amb mobiliari per a gimnàstica suau.

•  Circuit de footing

•  Tirolina

Hort Urbà.

•  Hi ha quatre intervencions que s'hi refereixen i que ho proposen. Es suggereix de posar-lo al “camp de blat”. També es debat si ha d'estar tancat o obert.

Fira del Clot

•  Les obres obliguen a canviar d'espai la tradicional fira de firaires que fins ara s'instal·lava al solar adjacent al centre cívic de La Farinera. Es proposa situar-la dins del solar dels antics Encants, entre Dos de Maig i Meridiana, deixant una esplanada que pugui fer-se compatible amb altres usos.

Costat sud del parc:

•  La pèrgola prevista sembla molt gran. Si és així, es demana que sigui molt transparent i que s'instal·li un punt de informació i promoció del Transport Públic. Es proposa igualment que en aquesta zona pugui tenir parada el Transport Públic. Parada de bus urbà al davant del DHUB.

•  Es proposa habilitar un lloc per posar-hi un mural, on els ciutadans puguin manifestar les seves impressions sobre el Parc i sobre la transformació de Glòries . Podria ser al costat de la “torre-mirador” o a sota de la pèrgola.

•  Panell d'informació ambiental. Un panel visible que permeti conèixer de forma automatitzada la qualitat de l'aire, des del inici de l'enderroc fins a la finalització del Parc.

Escola dels Encants:

•  Hi ha un Consell d'Infants de l'Escola dels Encants molt implicat amb les Glòries, que demana tenir en compte la “mirada” dels infants. Proposen:

•  Un espai lúdic – esportiu enjardinat a prop de l'escola.

•  Fer que el pati de l'escola i l'espai exterior siguin permeables, que estiguin més interconnectats.

•  Que l'Ajuntament faci gestions urgents amb els propietaris de les vivendes okupades –actualment molt degradades- per arribar a acords que avancin la seva transformació, com es va fer amb el cas de la finca de La Negra.

•  Incrementar la vigilància i senyalització de la mobilitat al voltant de l'escola (zona escolar, limitació de velocitat, etc.) , amb el notable increment de la circulació degut a l'obertura de Castillejos i als tres carrils de Diagonal.

Sobre la seguretat

•  Con ja hem esmentat al principi les qüestions de seguretat son molt importants, de manera especial quan s'acaben les activitats, sobretot a la nit. En aquest sentit l'Ajuntament haurà d'establir un pla de seguretat i vigilància.

•  L'entorn de Glòries ha tingut històricament una certa conflictivitat per manca de seguretat, marginalitat, prostitució, etc. També l'activitat dels que fan intercanvi de venda ambulant al carrer, a la matinada.

Cal dotar als espais que es vagin obrint, de la màxima “vida social”, ús i activitats que afavoreixin la no aparició de problemes de seguretat.

•  La bona il·luminació es un aspecte primordial.

•  Evitar tots els racons.

•  En aquest sentit es proposa la contractació de persones joves, provinents de l'atur o de col·lectius amb més dificultats d'integració social, per col·laborar en les tasques de vigilància.

•  Caldria establir un/s recorregut/s que passin pel mig de la zona d'usos provisionals pensat/s perquè pugui/n ser utilitzat/s pels vehicles de la guàrdia urbana en els seus recorreguts nocturns habituals. Una zona tan amplia i, de moment, sense activitats ni habitatges gaire propers no s'hauria de “deixar de la mà de Deu” durant la nit.

Barcelona, 12 de febrer de 2014

AAVV : Poble Nou, Fort Pienc, Sagrada Família i Clot-Camp de l'Arpa

Guanyador del concurs: Canòpia Urbana

El projecte guanyador per a les futures Glòries és l'anomenat Canòpia Urbana, que recupera part de l'antic Rec Comtal i incorpora un mirador elevat amb vistes sobre el parc, on la vegetació es difumina fins a la Meridiana. L'objectiu és garantir la nova centralitat de la plaça, ordenar-ne la mobilitat fomentant el transport sostenible, maximitzar l’espai verd i reordenar equipaments i habitatges previstos en el plantejament de l’espai.

Un jurat format per experts i representants veïnals ha escollit finalment, i després de quatre dies de deliberacions, el project UTE UTE agence Ter, conjuntament amb la gironina Ana Coello de Llobet, i el verd hi juga un paper més urbanístic que decoratiu, raó per la qual el president del jurat, Jaime Lenier, ha dit que la proposta guanyadora “és més d’ecoarquitectura que d’egoarquitectura”. Entre els diversos espais que s’hi recreen, destaca una “àgora digital”.

Tant aquesta com la resta de propostes han estat elaborades per diversos equips d’arquitectes, que les han presentades de forma anònima, i que proposen solucions per reformar l’espai de 13 hectàrees després de l’enderroc del nus viari.

Mirador elevat

Els 10 estudis van ser seleccionats d’un total de 55 equips que optaven al concurs. La tria la va fer un jurat presidit per l’arquitecte Jaime Lerner i format per 12 experts de diferents disciplines i dos representants veïnals.

El punt de partida del concurs obeeix a set criteris:
1. L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, només alterat per petits relleus que resultin del projecte de paisatge.
2. Aquest, està envoltat per una façana urbana que delimita una zona verda el més gran i compacta possible.
3. Pel que fa a l’ordenació de la mobilitat es proposa eliminar de la plaça el trànsit privat en superfície, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel només per el trànsit interurbà.
4. Seguint la previsió actual, un cop efectuat el trasllat del mercat dels Encants, s’inicia la deconstrucció de l’anella viària, fent entrar en càrrega la malla ortogonal i resolent el trànsit interurbà provisionalment en superfície, a l’espera de la construcció del túnel.
5. Reordena els equipaments, mantenint les demandes d’equipaments de barri, amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc d’escala de ciutat.
6. Als equipaments existents dins l’àmbit, com l’Escola Salvador Espriu, el Centre Cívic la Farinera, el DHUB i el Nou Mercat dels Encants, s’haurà de sumar l’Escola Encants, actualment en projecte i que estarà situada a la cantonada de Consell de Cent amb Cartagena.
7. L’ordenació de la volumetria que defineix l’espai lliure, prendrà com referència l’esquema basat en l’alineació dels edificis d’alçada regular. El perímetre del parc estarà delimitat per nova edificació, que definirà la imatge del nou espai lliure.

Calendari concurs:

Publicació bases concurs Abril 2013
Lliurament de propostes 2a volta Desembre 2013
Selecció proposta guanyadora 7 Febrer 2014 : Canòpia Urbana ( l'equip multidisciplinari format per l'estudi d'arquitectura barceloní d'Anna Coello de Llobet i un de París, l'Agence Ter. ) :

President Arquitecte de reconegut prestigi internacional, Jaime Lerner, ex alcalde de Curitiba
Vocals
•Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Sr.Vicente Guallart, arquitecte
•President del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà, Doctor Sr. Carles Ferrater, arquitecte
•Vice -president del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà, Doctor Sr. Ramon Folch, ecòleg
•Arquitecte de reconegut prestigi internacional, Sr. Josep Lluis Mateo, arquitecte
•Enginyer expert en infraestructures i mobilitat, Sr. Francesc Magrinyà, enginyer de camins, canals i ports
•Director General de Barcelona Regional, Sr. Guillermo Müller, arquitecte,
•Arquitecte designat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: Sra. Margarita Jover, arquitecta
•Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Sr. Lluís Comerón
•Arquitecte expert en arquitectura residencial, Sra. Mercè Berenguer, arquitecta
•Director General de BIMSA, Sr. Angel Sánchez, enginyer de camins, canals i ports
•Directora de Projectes d’Hàbitat Urbà, Sra. Maria Sisternas, arquitecta
•Representant veïnal de la Comissió de Seguiment, Sr. Juan Itxaso Paternain
•Representant veïnal de la Comissió de Seguiment, Sr. Jaume Badenes

Tomben la proposta del PSC per ajornar l'enderrocament de l'anell de les Glòries

La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient ha rebutjat la proposta del Grup Municipal del PSC per ajornar l'enderrocament del tambor de la plaça de les Glòries, previst per a finals de 2013. UxB ha donat suport als socialistes mentre que el govern municipal, el PP i ICV-EUiA s'hi han oposat.

A finals d'aquest any està previst que s'inicïin els treballs per enderrocar l'anell viari de la plaça de les Glòries . El Grup Municipal del PSC ha proposat sense èxit a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient que s'ajornessin aquestes obres fins al proper mandat. Des d'Unitat per Barcelona, Jordi Portabella s'ha afegit a la demanda socialista perquè considera que abans del desmuntatge de l'estructura caldria construir un túnel a la Gran Via. Els vots en contra de CiU, PP i ICV-EUiA han tombat la proposta.

CiU accepta iniciar el túnel de les Glòries aquest mandat

Vives recolza una proposta d'ICV-EUiA per fer equipaments, enderrocar el tambor i començar a urbanitzar la nova plaça

L'interminable procés , amb passos endavant, enrere i molta ambigüitat i incompliments, per transformar la complexa plaça de les Glòries de Barcelona ha viscut aquest dijous a la nit un altre episodi en la comissió municipal d' Hàbitat Urbà . El govern de CiU, i també la resta de grups, ha acceptat una proposició modificada d' ICV-EUiA que insta l'equip de l'alcalde, Xavier Trias, a invertir en aquest mandat (sense mencionar cap xifra) per "desenvolupar els equipaments de proximitat, enderrocar l' anell viari i iniciar les obres del túnel i de la urbanització".

En l'última reunió del 19 de febrer de la comissió de seguiment del projecte, amb tots els partits i les associacions de veïns, l'ajuntament havia situat més enllà de maig del 2015  els treballs del túnel que canalitzarà el trànsit de la Gran Via. El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives , ha assegurat, en canvi, a l'oposició que hi ha una "confusió" i que el calendari no ha variat des de l' acord del juliol passat que parlava d'actuar abans de les pròximes eleccions . 

Acords sense garantia

"Estem fent anàlisi sobre si és possible començar la galeria abans d'aquestes dates. La voluntat és fer-ho, però s'ha d'estudiar amb els enginyers ", ha afirmat Vives davant l'escepticisme de l'ecosocialista Elsa Blasco . En vista del llarg culebró de les Glòries, aquesta última li ha retret: "Arribar a un acord amb vostè no és garantia de res ". La socialista Assumpta Escarp ha manifestat també la seva sorpresa perquè es digui ara que el túnel està en funció d'" anàlisi i estudis ".

Vives s'ha declarat "optimista" perquè hi ha un pla de treball "en marxa" i ha afegit que ha subscrit la proposició d'ICV-EUiA després de retirar-se'n la xifra de 100 milions d'inversió a les Glòries en aquest mandat, tal com han reclamat sempre els veïns per no allargar durant molts anys els canvis. El tinent d'alcalde s'ha remès a les " etapes " del projecte i als " 37,5 milions " fins al 2015 fixats l'estiu passat.

Barcelona treu a concurs la urbanització de les Glòries

El guanyador rebrà 40.000 euros, com a avançament de l'import total del contracte, que ascendeix a 151.648,00 euros. | El concurs busca garantir la nova centralitat de la plaça, ordenar la mobilitat fomentant el transport sostenible, maximitzar l'espai verd i reordenar els equipaments previstos.

Barcelona-Glòries: provisionalitat eterna

http://www.8tv.cat/8aldia/equip-reporters/barcelona-glories-provisionalitat-eterna/ Video: http://bcove.me/m3g531gg

11 juliol: Bases del concurs per a Glòries
Cronograma 5.0 (2012-18)

L'11 de juliol, vàrem tenir sessió de planejament (la d'equipaments no es va efectuar) i comissió de seguiment junt amb tots els grups polítics (en la que era la 7a reunió de la Comissió Especial per a la plaça de les Glòries).

Accediu a la web del nou cronograma (i en van 5 versions) i del document de les bases del concurs.

Després que la proposta del govern municipal per reformar la plaça de les Glòries no superés l'aprovació del plenari, el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, s'ha mostrat disposat a seguir perfeccionant-la amb les aportacions de la resta de grups i dels veïns. El disseny s'acabarà de perfilar amb un concurs internacional de projectes.

En la tercera reunió de la comissió sobre la reforma de la plaça del les Glòries, Vives ha garantit que es compliran els terminis pel que fa al desmuntatge de l'anella viària elevada i la construcció d'equipaments , si bé ha advertit que tant l'ambulatori com l'escola poden patir enderreriments, atès que la seva construcció depèn de la Generalitat.

Pel que fa a la proposta del PSC que preveu que el trànsit rodat passi per sobre la plaça i anul·la els túnels , Antoni Vives ha dit que és una proposta que s'està valorant ja que redueix el cost del projecte, però ha advertit que només es tirarà endevant si és amb els consens del veïns. Els representants dels barris que envolten les Glòries no estan disposats a renunciar a aquests túnels, que eliminarien de la superfície el gran volum de trànsit de pas, però sí a deixar-los per a una segona fase, si això serveix per accelerar la reforma de la plaça.

L'Ajuntament convocarà un concurs internacional sobre el disseny de la plaça de les Glòries, una forma de buscar certa notorietat per a la urbanització d'aquest espai. És la principal novetat que el govern ha anunciat després que el ple els obligués a retirar un primer planejament. La resta de criteris es mantenen, també el de construir un túnel per acollir el trànsit de Gran Via.

“La plaça ha de ser plana, ha de tenir façana, volem que el túnel passi per sota de la plaça de les Glòries, però només 400 metres. Volem concentrar els equipaments. Aquests són els elements bàsics. Sobre aquets criteris és bo que després entre tots anem definint si han de ser més així o mes aixà.”

Vives diu que el túnel és necessari, però no hi posa data. D'aquesta manera no es tanca la porta al PSC, que aposta pel trànsit en superfície.

Vegeu història en construcció: de 1853 (Cerdà), 1975 (autopista), 1991 (estat actual), 1999 (el pla "virtual") i 2007 (tampoc executat).

Proposta del 2012:

 Des del projecte d'Ildefons Cerdà fins ara, la plaça de les Glòries Catalanes ha patit diverses transformacions. L'anella viària elevada es va inaugurar l'any 1992, coincidint amb la celebració de les Olimpíades a Barcelona. El nou projecte preveu transformar l'espai en una gran plaça verda.

La utilitat i urbanització de la plaça de les Glòries Catalanes ha estat històricament un motiu de debat, i per a aquesta zona de la ciutat s’han elaborat molts plans i propostes. Ja l’any 1859, Ildefons Cerdà va pensar en el seu pla com hauria de ser la plaça. Cerdà plantejava les Glòries com un nou centre de Barcelona, per on passaria la Gran Via, que hauria de ser un eix de comunicació transversal de la ciutat. 50 anys després, el 1905, l’arquitecte i urbanista francès Léon Jaussely va defensar la proposta de Cerdà, i va apostar per traslladar-hi l’Ajuntament i alguns equipaments culturals a la zona, per reforçar-la com a segon centre de la ciutat.

A final dels anys 80 i principis dels 90, la plaça de les Glòries Catalanes ja s’havia convertit en un eix viari on confluïen carrers com ara la Gran Via, la Diagonal o l’avinguda Meridiana. Aleshores també hi havia un passadís ferroviari al descobert, però també algunes extensions de zones verdes i també passos elevats per moure’s per la zona.

Amb l’arribada de les Olimpíades es va veure l’oportunitat de fer front a projectes de gran dimensió urbana, principalment d’infraestructures. Va ser aleshores quan es va redissenyar la plaça de les Glòries Catalanes com una porta a la ciutat i una via de distribució del trànsit, a través de la doble anella elevada. Així, l’any 1992 es va inaugurar la plaça.

Les crítiques dels veïns a la reordenació urbanística de la zona no van trigar a arribar. Les associacions i entitats de la zona van acusar l’Ajuntament d’haver realitzat les obres amb pressa per tenir-les a punt per a les Olimpíades, fet que havia desembocat en una anella que dificultava la mobilitat dels veïns del barri a la zona i que no afavoria l’ús de la plaça de les Glòries Catalanes, aïllada dins el tambor. Així va començar un procés de protestes, propostes i reivindicacions veïnals per intentar canviar l’urbanisme, l’ús i l’aspecte de la zona.

No va ser, però, fins a l’any 1999 que el consistori es va replantejar les necessitats de la plaça. Aleshores es va aprovar la Modificació del pla general metropolità, centrat en la transformació de zones industrials velles, com ara el Poblenou, en zones de nova activitat productiva. La projecció i posterior creació del 22@ va iniciar la transformació del districte.

Va ser a partir de l’any 2003 quan es va posar en marxa el Programa d’actuació municipal, amb l’objectiu de treballar per la reforma de la plaça. Es van iniciar els contactes entre representants de l’Ajuntament i entitats veïnals per tal d’incorporar diversos punts de vista al projecte. L’any 2005 es va crear el grup de treball tècnic que havia d’avançar les propostes i es va acordar enderrocar el nus viari elevat, soterrar el trànsit i construir un gran parc urbà.

El procés de participació amb els veïns de la zona es mantenia obert, però la plaça de les Glòries Catalanes anava pel camí de convertir-se en un taló d’Aquil·les de la reestructuració urbanística de Barcelona. Per posar les bases de la remodelació, l’any 2007 l’Ajuntament i les entitats veïnals i ciutadanes van firmar el Compromís de les Glòries , però no es van complir els terminis d’execució i la remodelació del nus no s’acabarà abans de 2016.

El primer símptoma que el tambor podia anar a terra van ser les obres que l’any 2008 es van portar a terme per enderrocar les pantalles de l’anell de les Glòries. Els treballs van durar cinc mesos i van costar més de 3 milions d’euros. Però un cop es van tirar avall els murs, la demolició total de l’anell (prevista inicialment per al 2011) va tornar a quedar paralitzada. L’únic que ha avançat des d’aleshores és la construcció del museu Disseny Hub Barcelona (DHUB), el qual els veïns anomenen el “monstre de la grapadora”, i el nou emplaçament del Mercat dels Encants.