Vegeu història en construcció: de 1853 (Cerdà), 1975 (autopista), 1991 (estat actual), 1999 (el pla "virtual") i 2007 (tampoc executat).
Proposta del 2012:
Des del projecte d'Ildefons Cerdà fins ara, la plaça de les Glòries Catalanes ha patit diverses transformacions. L'anella viària elevada es va inaugurar l'any 1992, coincidint amb la celebració de les Olimpíades a Barcelona. El nou projecte preveu transformar l'espai en una gran plaça verda.
La utilitat i urbanització de la plaça de les Glòries Catalanes ha estat històricament un motiu de debat, i per a aquesta zona de la ciutat s’han elaborat molts plans i propostes. Ja l’any 1859, Ildefons Cerdà va pensar en el seu pla com hauria de ser la plaça. Cerdà plantejava les Glòries com un nou centre de Barcelona, per on passaria la Gran Via, que hauria de ser un eix de comunicació transversal de la ciutat. 50 anys després, el 1905, l’arquitecte i urbanista francès Léon Jaussely va defensar la proposta de Cerdà, i va apostar per traslladar-hi l’Ajuntament i alguns equipaments culturals a la zona, per reforçar-la com a segon centre de la ciutat.
A final dels anys 80 i principis dels 90, la plaça de les Glòries Catalanes ja s’havia convertit en un eix viari on confluïen carrers com ara la Gran Via, la Diagonal o l’avinguda Meridiana. Aleshores també hi havia un passadís ferroviari al descobert, però també algunes extensions de zones verdes i també passos elevats per moure’s per la zona.
Amb l’arribada de les Olimpíades es va veure l’oportunitat de fer front a projectes de gran dimensió urbana, principalment d’infraestructures. Va ser aleshores quan es va redissenyar la plaça de les Glòries Catalanes com una porta a la ciutat i una via de distribució del trànsit, a través de la doble anella elevada. Així, l’any 1992 es va inaugurar la plaça.
Les crítiques dels veïns a la reordenació urbanística de la zona no van trigar a arribar. Les associacions i entitats de la zona van acusar l’Ajuntament d’haver realitzat les obres amb pressa per tenir-les a punt per a les Olimpíades, fet que havia desembocat en una anella que dificultava la mobilitat dels veïns del barri a la zona i que no afavoria l’ús de la plaça de les Glòries Catalanes, aïllada dins el tambor. Així va començar un procés de protestes, propostes i reivindicacions veïnals per intentar canviar l’urbanisme, l’ús i l’aspecte de la zona.
No va ser, però, fins a l’any 1999 que el consistori es va replantejar les necessitats de la plaça. Aleshores es va aprovar la Modificació del pla general metropolità, centrat en la transformació de zones industrials velles, com ara el Poblenou, en zones de nova activitat productiva. La projecció i posterior creació del 22@ va iniciar la transformació del districte.
Va ser a partir de l’any 2003 quan es va posar en marxa el Programa d’actuació municipal, amb l’objectiu de treballar per la reforma de la plaça. Es van iniciar els contactes entre representants de l’Ajuntament i entitats veïnals per tal d’incorporar diversos punts de vista al projecte. L’any 2005 es va crear el grup de treball tècnic que havia d’avançar les propostes i es va acordar enderrocar el nus viari elevat, soterrar el trànsit i construir un gran parc urbà.
El procés de participació amb els veïns de la zona es mantenia obert, però la plaça de les Glòries Catalanes anava pel camí de convertir-se en un taló d’Aquil·les de la reestructuració urbanística de Barcelona. Per posar les bases de la remodelació, l’any 2007 l’Ajuntament i les entitats veïnals i ciutadanes van firmar el Compromís de les Glòries , però no es van complir els terminis d’execució i la remodelació del nus no s’acabarà abans de 2016.
El primer símptoma que el tambor podia anar a terra van ser les obres que l’any 2008 es van portar a terme per enderrocar les pantalles de l’anell de les Glòries. Els treballs van durar cinc mesos i van costar més de 3 milions d’euros. Però un cop es van tirar avall els murs, la demolició total de l’anell (prevista inicialment per al 2011) va tornar a quedar paralitzada. L’únic que ha avançat des d’aleshores és la construcció del museu Disseny Hub Barcelona (DHUB), el qual els veïns anomenen el “monstre de la grapadora”, i el nou emplaçament del Mercat dels Encants.
Nom:
Glòries Catalanes, Plaça de les
Descripció:
Dedicat a les glòries cíviques i militars de Catalunya.
Casa i familia, mas i terra, vet ací el poderós enreixat de la
subestructura social catalana abans i després del segle XIV
àdhuc fins als postres mateixos dies.
Cada català té la seva casa pairal. Cada català té la seva familia. I
això perquè la inmensa majoria dels catalans descendim de
pagesos, d’una casa de pagés arraulida humilment en un
vessant de la vall pireinenca o encarada a tots, els vents en les
planes de la Catalunya Nova.
Perquè gràcies a l’esperit de la colonització de la terra, a
l’ardiment en la feina, el català ha pogut vèncer els elements
dissociadors provinents de la formació ètnica. Així el mestissatge
és redimit per la conquesta de l’eina, del camp, pel treball
individual i col.lectiu.
Jaume Vicens Vives
2) La Pau i Treva de Déu
La Pau i Treva de Déu es basa sobre tres idees fonamentals:
l'extensió del dret d'asil a persones i coses lligades amb el servei
de l'Església; l'equiparament de tots els béns eclesiàstics a les
coses sagrades del culte; i la distinció entre combatents i no
combatents en les guerres privades, a fi d'alliberar els darrers
dels estralls de la lluita.
Precisament correspon a Catalunya l'honor de posseir
l'antecedent més antic d'aquesta institució de l'Alta Edat Mitjana,
que havia d'estendre's a tota l'Europa cristiana i assuaujar-ne els
costums. Es tracta d'un decret sinodal donat a Toluges, un
poblet del Rosselló, l'any 1027.
Ramon d'Abadal
3) El dret català
La llei, el Dret, dels postres segles d’or, es basaven d’una part en
els costums d’una altra en la idea de “pacte” lliurament establert
entre els governants i els governats. “Costumisme” i “pactisme”
en feien un dret eminentment realista, vitalista com sigui que
nasilla directament de la realitat i de la vida, elaborat com era pels
mateixos que l’havien de cumplir.
Ferran Soldevila
4) L’art romànic
De l’any 1030 al 1040 és l’edat d’or de la nostra arquitectura. A
més de Ripoll i Cardona, es reforma Cuixà, es construeix Sant
Sadurní de Tabèrnoles, es basteix la seu de Vic. Tots els
caractèrs de l’estil queden fixats: el plà, amb les més sàvies
complicacions i les solucions més simples, els absis triples, els
sistemas de voltes, el transcepte, el cimbori.
Més l’innovació més trascendental que nasqué a Catalunya fou
el renaixement de l’escultura. Barbres relleus assenyalen, en
terra catalana, els assaigs més antics coneguts d’obra
escultòrica, després de sa desaparició en les darreres celísties
de la cultura romana. I és cap a la meitat del segle XII en què
s’esculpeixen els claustres magnífics dels Monestirs i de la Seu
de Girona.
L’escultura romànica és l’element principal de la composició de
les portalades i dels claustres que cap escola produí amb més
sumptuositat ni amb més ciencia.
Joseph Puig i Cadafalch
5) El llibre del consolat de mar
Esta compilación extendida por los antiguos prácticos
barceloneses ha sido el primer código de Jurisprudencia
marítimo que conoció la Europa de la Edad Media y que fue
observado por más de cuatro siglos como base o derecho
común de la Judicatura Consular desde el Báltico hasta
Constantinopla.
Este precioso monumento de legislación mercantil así
como otros reglamentos e instituciones antiguas de los barceloneses
son un perpetuo testimonio de que el tráfico haciendo de día
en día visibles progresos en sus manos: había contribuido a pulir
las costumbres y ensanchar las ideas de aquellos ciudadanos,
introduciendo sabias reglas de policia, justicia y humanidad.
Antoni de Capmany
6) L’arquitectura gòtica
Passat el periode infecund que tingué la vida artística a les
darreries del segle XIII, s’inicià a començament del segle XIV un
nou periode d’esplendor. És el temps del ple estil gòtic radiat.
Les característiques principals de l’arquitectura gòtica són la
volta de creueria o nervada, l’espatller, l’arcbotant, l’arc apuntat
els trepats o calats dels finestrals, els feixos de columnes. De
més a més de la transformació d’ordre arquitectònic cal remarcar
el canvi en la decoració, la qual esdevingué més naturalista.
L’art gòtic seguí una evolució pròpia i original, que se separa de
l’evolució seguida pel dit art en les altres terres. En aquest temps
de major domini polític del poble català foren construits els
nostres millors monuments de l’estil gòtic.
Antoni Rovira i Virgili
7) La industrialització
La quantitat de treball amb que la nostra posició industrial ha anat
afirmant-se puja a una suma considerable, la industria catalana
es deu principalment a la laboriositat dels catalans. Perquè si les
figures sobresortints que han deixat record del llur nom, foren
en el fons homes treballadors, també ho foren els altres els
capitans anònims de la nostra indústria que la crearent mitjançant
un gran esforç individual i col.lectiu. Esforç en el qual és
d'estricta justícia donar la grossa part que els correspon als
obrers fets de la mateixa fusta i posseidors d'iguals aptituds.
Carles Pi i Sunyer
8) La Renaixença
L'abast de la Renaixença molt aviat va desbordar l'àrea
estrictament literària. Ella va estimular i fins i tot va donar nou
sentit a la vida artística; va centrar i coordinar, com obeint a un
subconscient, tot de forces econòmiques i, tant per acció de
simpatia com per reacció opositora va marcar la seva influència
en la disputa per a la representació política de Catalunya fins molt
més enllà del segle dinovè.
Jordi Rubio i Balaguer
9) L'aportació a la ciencia i a la tècnica
El universo está sujeto a leyes a que no puede faltar; la
inteligencia no puede dejar de estudiarlas porque tiene
necesidad de conocerlas, cada ley que el hombre descubre le
da poder sobre la naturaleza, si el hombre llegara a conocerlas
dominaria por completo el Universo
como domina el calor, la luz, la electricidad,
el magmetismo, la afinidad química, el
movimiento, la sucesión de conocimientos que adquiere no
puede concluir sino concluyendo la inteligencia humana.
Es indispensable que el hombre posea este nuevo mundo,
para ello cuenta con los recursos que le ofrecen las ciencias físico -
químico – matemáticas cuyos adelantamientos actuales le
proporcionan una atmósfera artificial tan sana como la natural,
una luz parecida al sol y motores cuyo poder es superior al
del vapor.
Narcís Monturiol
10) El modernisme
El premi dels homes apassionats que crearen l'ambient
modernista català amb la voluntat de fer de Catalunya una
Atenes o una Florència del poble, fou el fet que l'art que
promogueren no romangués clos al cercle de la vida refinada
sinó que arribes fins a una penetració sorprenent, al fons de la
vida popular. Cors, orfeons, societats excursionistes, grups de
teatre amateur, jocs florals, publicacions locals, convertiren en
vivència pròpia per a molts milers de persones de totes les
classes, la música, l'arquitectura, la pintura i la literatura, tot amarat
del modernisme.
Potser la veu del poble en la qual creien els modernistes com a
base del seu art era una il.lusió però la força de les seves obres
i de l'esperit que les animava assolí com a resultat, certament,
una veritable expressió popular col.lectiva.
Alexandre Cirici Pellicer
11) La lluita i la llibertat per la justícia
Catalunya no és solament la geografia i la història passada. És
sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els
homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntad d'història futura.
No és la història que ens han contat, sinó el culte als fills que
encara han de venir.
El nostre amor a la pàtria vol dir el nostre amor als ideals
d'emancipació humana. Vol dir el nostre delit de trobar noves
formes de vida col.lectiva – un nou règim social de llibertat, de
fraternitat i de justícia – per a mostrar-lo com a exemple als nostres
germans dels altres pobles d'Espanya, per a ofrenar-lo
generosament als postres germans, els homes de tota la terra.
Rafael Campalans
12) El restabliment de l'autogovern
El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida
col.lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva
voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una
qualitat de vida digna per a tots els qui resideixen i treballen a
Catalunya.
La llibertat col.lectiva de Catalunya troba en les institucions de la
Generalitat el lligam amb una història d'afirmació i respecte dels
drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels
pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen
proseguir per tal de fer possible la construcció d'una societat
democràtica avançada.
Estatut d'Autonomia de Catalunya
Calendari cronològic de la plaça de les Glòries (en construcció)
Data
Enllaç
Descripció
2013-2014
des 2012
Previsió inaguració nou mercat de la Fira de Bellcaire o Encants Vells
16 gen 2012
El nou equip d'Urbanisme (CiU) presenta un nou cronograma (4.0) i modifica el PGM de 2007, mantenint els equipaments del Compromís.
abril 2011
Inici de les obres del nou mercat de la Fira de Bellcaire o Encants Vells
gen 2009
Parets interiors de l'anella enderrocats. Pas provisional del carril BUS per sota.
8 jul 2008
Començament de l'enderroc del tambor interior de l'anella viària.
8 jul 2008
Comissió de seguiment
15 abril 2008
Reunió grup de treball d'inversions i infraestructures
Assamblea informativa amb els partits polítics a La Farinera
7 maig 2007
Els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals de Barcelona exposaran davant dels veïns el projecte per a Glòries per al proper mandat 2007-2011. A la Farinera d'El Clot.
26 abril 2007
Reunió post-aprovació del Grup de Treball (secció mobilitat)
23 març 2007
Plenari municipal a la plaça Sant Jaume s'aprova provisionalment la modificació del PGM amb el vot a favor de tots els partits (PSC, ERC, IC-EV, CIU) excepte l'abstenció del PP.
compromisde l'Ajuntament als veïns de Glòries : historial d'actes, programa del projecte, calendari de referència, equipaments barri a barri, planells i signatura de totes les parts (20 març 2007, 20 pàgines, 2.950 kb)
declaració AAVV Informacions de les AAVV de la zona de la Plaça de les Glòries sobre el tancament dels documents relatius a la transformació urbanística d'aquesta zona i dels entorns (19 març 2007, 2 pàgines, 43 kb)
dossier a la premsa de l'Ajuntament entregat als mitjans de comunicació (12 març 2007, 8 pàgines, 626 kb)
Notícia de l'acord i el compromís sobre Glòries al web de l'Ajuntament
12 març 2007
Audiència Pública als barcelonins a l'auditori municipal (500 persones)
8 març 2007
500 veïns assisteixen a l'Audiència Pública (notícia ) a l'Auditori.
Concentració veïnal a La Fainera, tall de 2 minuts (sense ànim d'impedir el trànsit) de la Gran Via, amb protesta i exposició de reivindicacions davant i dins del plenari del districte de Sant Martí.
Podeu accedir al resum de la crònica i les fotos de la jornada.
27 nov 2006
Neix el portal www.glories.cat , eina de concentració d'esforços, unió, informació i reivindicació dels afectats de Glòries.
Les AAVV associacions de veïns es posen a treballar per a què el "nyap" o "les misèries catalanes" esdevinguin una plaça de les Glòries catalanes digne del seu nom, digne per la ciutat de Barcelona i digne pels veïns que hi convivim.
Al llarg dels anys, han presentat al.legacions, han fet convocatòries informatives, i han fet movilitzacions veïnals.
1991
La pressa per posar a punt la ciutat pels Jocs Olímpics de 1992, fa que s'adopti una solució ràpida i barata a Glòries: el "tortell".
Abans de 1989
La plaça de les Glòries és un important eix viari de la circul.lació de vehicles (Gran Via, Diagonal, Mridiana), i passadís ferroviari al descobert, però gaudeix de grans extensions de zones verdes, i de passos elevats per poder franquejar les barreres arquitectòniques .
Publicació: 11 de novembre 2003
1905
L’arquitecte i urbanista francès Léon Jaussely va defensar la proposta de Cerdà, i va apostar per traslladar-hi l’Ajuntament i alguns equipaments culturals a la zona, per reforçar-la com a segon centre de la ciutat.
Pla Cerdà: Ildefons Cerdà artífex de l'expansió territorial de la ciutat de Barcelona, planeja l'ampliació més enllà del que avui coneixem com a Districte 1 o "Ciutat Vella" (el gòtic, raval, ribera, barceloneta). Les Glòries havien de ser, com la Plaça Catalunya, un nucli central de la ciutat (comptant que Barcelona s'expandiria cap al nord), en el que va ser el gran boom de Barcelona a finals del segle XIX; l'eixample.
Ressenya d'històries particulars ubicades a Barcelona relatades per Daniel Aguilar. Entre elles dedica tres capítols a la història de la plaça de les Glòries Catalanes.